Princesas

Princesas

Dir.: Fernando León de Aranoa
Actors: Candela Peña, Micaela Nevárez, i d'altres molt bones
Gènera: Drama

Si pogués posar un subtítol a aquesta pel.lícula seria: Princesas: la Puta Filósofa.

I es que potser el més destacat de tot són les reflexions que fa de la vida la protagonista, a través de Candela Peña. La resta, un decorat.

I podríeu pensar que no m'agradat, però si. León de Aranoa torna a fer una pel.lícula coral sobre temàtica marginal, dura i força directa...però també és cert que Princesas no té la força que Los Lunes al Sol o Barrio. Però que perdi força sobre aquestes no vol dir que no tingui valor.
Ha estat capaç de treballar, mostrar, fer-nos riure i plorar sobre un tema tan complexa com la prostitució i actual com la immigració.

León de Aranoa és un bon escriptor o un bon narrador social: solitaris, joves marginals, parats, prostitutes...què li queda?.

I per tancar aquestes paraules bones sobre Princesas dir que Candela Peña està impressionant.

Però què li falla per mi?...doncs el mateix que és un encert. Les reiterades reflexions del personatge de Candela Peña, Caye.
No per que no tinguin força, la tenen. I a més Fernando en boca de Candela, posa veritats com a temples i reflexions de les que fan pensar i un cop pensades, fan efecte.

Però aquesta bonica i profunda filosofia que transmet Caye (la protagonista) acaba per ser previsible i pretensiosa. Arriba un moment que veus que cada cinc minuts tot es prepara (escenari, actors, etc.) per que ella pugui dir la seva frase.

Al final de tot crec que acaba restant credibilitat i valor al paper de dona senzilla i humana que és puta per motius que no es mostren però amb una necessitat de canvi cada cop més acusada.

En resum, una bonica i trista història de persones humanes amb grans reflexions. Reflexions que d'un director que en la veu d'una prostituta, per mi, queden pretensioses.

servido por Alex 2 comentarios compártelo