The Descent
The Descent
Dir.: Neil Marshall
Actrius: Shauna Macdonald, Anna Buring, Craig Conway, Natalie Jackson Mendoza. Molly Kayll
Gènere: terror
M'atrau el cinema de terror però em costa veure'l doncs ho passo malament. Sóc dels que em tapo la cara, crido i boto a la cadira.
Per anar a veure'n una (i sol), ha d'haver-hi un bon motiu.
A The Descent però hi havia dos, la trama i el director.
Neil Marshall, gens conegut aquà o inclòs en el seu paÃs (Anglaterra) és el responsable d'un anterior tÃtol, Dog Soldiers, que tot i ser un tÃtol menor (poc pressupost i recursos), va sortir molt ben criticada en el Festival de Sitges. A nosaltres ens va sorprendre gratament.
Amb pocs elements econòmics i materials aquest director va construir una bona pel•lÃcula de terror pur i dur sobre licantropia.
The Descent torna a treballar amb els mateixos elements: monstres, un entorn tancat i secrets. També amb pocs recursos però molt ben explotats.
La trama a més es original per partida doble, tots els protagonistes són dones i succeeix a les profunditats d'una cova.
La pel•lÃcula té dos parts clarament diferenciades, la primera és el descens per la cova on 6 amigues decideixen passar un dia d'espeleologia en el que suposen que és una cova senzilla i coneguda i aquà és hi ha un dels girs de la pel•lÃcula.
La filmació del descens on no hi ha més monstres que les seves pors i el que el director vol fer creure't, és magnÃfica, claustrofòbica i també, per que no, terrorÃfica.
La segona part, a partir d'un incident natural de la cova, la pel•lÃcula agafa un ritme trepidant on les noies es converteixen en preses.
Foscor, silenci, sang (i fetge) i la pròpia idea de sentir-se sola davant el desconegut són els elements que reinen en aquesta darrera part de The Descent.
La pel•lÃcula està plena de bons moments de terror, lluita i sorpreses...però a més el tÃtol també comporta una segona lectura, ja que l'amistat entre elles també pateix un descens cap a la foscor i el terror fins a descobrir una veritat que canviarà la relació entre elles.
Sols em cal apuntar que vista la primera part, al menys a mi, no em calen monstres per sentir la por al cos. La sola idea de l’aventura subterrà nia ja té ganxo.
Tot plegat, una historia de monstres i força clà ssica però ben feta.
Salut!!
