El Sonido del Trueno
El Sonido del Trueno (The Sound of Thunder)
Dir.: Peter Hyams
Actors: Edward Burns, Ben Kingsley, Catherine McCormack entre d'altres.
El Sonido del Trueno o què passa quant tens una bona historia de 10 pà gines i tens que fer una historia de 100 minuts?.
Doncs que o tens un bon escriptor darrera per allargar la historia de forma coherent (a poder ser l'autor original) o tens un director que sap filmar el poc material que hi ha và lid.
I El Sonido del Trueno, basada en un conte de 10 pà gines d’en Ray Bradbury, no ha aconseguit ha tingut ni una ni l'altre.
Llà stima, doncs actualment amb la tecnologia i bagatge que hi ha al cinema americà , es podia aconseguir un resultat millor.
La historia és original, sobretot pensant que va ser escrita força abans que la majoria d'altres històries sobre els viatges en el temps i tracta sobre els canvis que pateix la humanitat quant algú juga amb el passat. Més concretament quant una empresa, dedicada a fer viatges en el temps (safaris per matar dinosaures) de forma lucrativa a gent que ho poc pagar, no controla a un dels seus clients que modifica un petit element en el passat.
En poc temps, el present de la humanitat es va transformant i els protagonistes hauran d'esbrinar què ha canviat en el passat abans que...
Bé, potser voldreu veure-la i no desvetllaré res més.
Com ja hem dit, la idea és interessant però com aconsegueixen allargar una historia curta?...doncs posant acció i aventura i dosis de lluita moral entre cientÃfics i empresaris.
I fins aquà aquest elements, tot i que gens originals, podrien haver estat prou be si com hem dit, el guió es treballa una mica i la realització es fa amb ganes.
Per desgracia, crec, que aquest ha estat un tÃtol fet per obligació doncs ni els actors són encertats (l'Edward Burns és millor director que actor), ni el pols en les escenes d'acció et fa vibrar i no serà per falta de material (una safari prehistòric, persecucions de nous sers vius o una explosió d'un volcà ...), i evidentment la trama és veu artificial i forçada.
Finalment i per desgracia tampoc ajuda un treball d'efectes especials i decorats bons, on els croma són massa evidents i tot sembla artificial.
Bé, hi ha doncs alguna cosa a salvar?. SÃ. Dues.
No hi ha una historia nyonya d'amor (només li faltava això) i com ja hem dit la idea base és interessant amb el que si no teniu res més per veure...llegiu el conte ;-).
Sols ens falta parlar del director, Peter Hyams...però si us dic que ha fet anteriorment entendreu què ha fallat en El Sonido del Trueno. Per desgracia i ja és difÃcil, aquest director ha tingut bon material entre mans i els resultats han estat sempre fluixos: The Relic, TimeCop, End of Days o potser la més interessant Stay Tuned (una comèdia original).
La fantasia ha estat sempre al voltant d'aquest director i és doncs llà stima que amb l'experiència que té, hagi acabat fent aquesta pobra pel.lÃcula.
Salut!
Luis dijo
(Los que no hayáis visto la pelÃcula y a pesar de la crÃtica queráis verlo, no leais esto porque os puede "chafar la guitarra". Es decir, este mensaje es un "spoiler").
Una de las diferencias con respecto del cuento corto original es que en la pelÃcula una mariposa (la de la foto del cartel) afecta drásticamente toda la evolución a nivel planetario, mientras que en el cuento las consecuencias son más sutiles y afectan pequeños detalles sobre la *descendencia* (que no evolución) de la mariposa y especies dependientes (a la larta todas), que acaban afectando en detalles sobre el mundo actual.
Eso hace la historia original más plausible que la pelÃcula... aunque puesto eso al lado de las otras animaladas de la pelÃcula, pues tampoco tiene tanta importancia.
Ya sé que esto da pie a sacar el tema del "efecto mariposa", aunque este efecto debe tenerse en cuenta como que una pequeña variación înicial *puede* provocar *potencialmente* grandes variaciones a largo plazo, pero eso es muy distinto de que *toda* pequeña variación acabe provocando siempre grandes variaciones a largo plazo. En la mayorÃa de los casos las pequeñas variaciones se anulan mutuamente, si no es que se acierta a tocar una singularidad.
Luis.
2 Septiembre 2005 | 12:55 PM